You are currently browsing the category archive for the ‘Notícies’ category.
Joan Ferrando Doménech. L’empresa Euscal UGS vol construir un magatzem submarí i una planta terrestres de gas. Aquest magatzem s’ubicaria al terme municipal d’Alcanar, al límit entre aquesta població i Vinarós. Destaca el fet que Euscal UGS, i per la forta oposició presentada per la Plataforma Ciutadana en defensa de les Terres del Sénia, ha acceptat alguns reajustaments, com ara la rebaixa de l’altura dels fumerals o la nova ubicació de la planta terrestre. Segons la Plataforma del Sénia aquestes mesures de “maquillatge” busquen callar les veus crítiques que demanen que no es plante un complex industrial en una zona rústica i de primera línia de mar de condicions paisatgístiques inigualables.
A l’Estudi d’Impacte Ambiental, presentat per l’empresa al maig de 2008 s’identifiquen 85 impactes diferents sobre el medi ambient.
Així doncs, la zona marítima on es pretén ubicar el magatzem submarí, que contindria 1,3 bilions de m3 de gas, està tocant l’Espai Xarxa Natura 2000 i formen part d’espais d’interès natural al costat del parc natural del Delta de l’Ebre, les illes Columbretes i de la reserva natural de la Punta de la Banya. Els possibles vessaments químics i residus industrials podrien afectar seriosament a la gran riquesa d’aus aquàtiques d’aquests espais. La part terrestre del projecte afectaria amb les emissions de gasos (com CO2 i SO2,) i altres que resultarien al llarg del procés de tractament del gas. A més l’extensió que ocuparia la planta terrestre (27 camps de futbol) i el traçat del gaseoducte afectarien a moltes finques de cítrics.
Segons afirma la Plataforma del Sénia, aquests impactes no estan suficientment estudiats i no es preveuen les mesures a prendre ni qui serà el responsable. Per últim, cal destacar que aquesta instal·lació, que costarà 1.300 milions d’euros, incompleix la Llei de Costes (art. 32,1) que diu que a la zona de domini públic no s’hi pot instal·lar res que puga anar en un altre lloc, com en aquest cas.
Susana Abella. El març de 2007 la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va determinar un cabal ambiental mínim després de molts anys d’estudi. L’execució d’aquest mesura correspon a la CHE que no ho ha volgut portar a terme. Segons la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquestes reticències a l’execució de l’esmentat cabal són degudes als compromisos polítics que aquesta institució té riu amunt amb regants, companyies hidroelèctriques i comunitats autònomes. A més a més, la PDE creu que s’estan fent gestions per tal d’aconseguir la concessió d’un major consum d’aigua. Tanmateix la determinació d’aquest cabal és de vital importància per a la conservació del Delta, platges, badies, etc.
Segons estudis fets durant els darrers 50 anys el riu presenta els següents problemes: disminució del seu cabal un 50%; minva de l’aportació de sediments (un 95%); llevantades on la mar es menja costa i parteix la barra del Trabucador ; podriment , cada estiu, de l’ aigua de les badies per la contaminació i la manca d’aportacions d’aigua dolça; arribada de la falca salina cada cop més amunt del curs del riu i augment del tancament de la barra de la desembocadura. tots aquests problemes van augmentant a mesura que disminueix l’aigua del riu.
Durant aquest semestre sortirà el Pla de la Conca de l’Ebre on s’ha fixar aquests cabals. La PDE afirma que les informacions que manegen no són gaire favorables per la conservació del riu. I per aquest motiu anuncien mobilitzacions a les Terres de l’Ebre i la resta de Catalunya durant aquests sis mesos.
Redacció. El passat diumenge 6 de desembre al matí dos membres de la plataforma Apaguem les Nuclears, una campanya encetada per diferents col·lectius de les Terres de l’Ebre l’objectiu de la qual és demanar la no renovació de les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó I i II, havien muntat una paradeta per recollir signatures a l´exterior de la Fira d´Amposta. La Policia Local, però, complint ordres del regidor de Governació de l’Ajuntament d’Amposta (Josep Garriga i Reverté, CiU), els va obligar a plegar la paradeta adduint que el que estaven fent era il·legal.
Segons han declarat a l’escuranda les persones afectades, estos fets representarien “un atemptat contra la llibertat d’expressió” i “una mostra de la manca de sensibilitat del govern municipal envers el seriós perill que representa el manteniment d’estes instal·lacions”.
Oriol Fuster Cabrera. Només 3 de cada 10 autobusos del trajecte Vinaròs-Tortosa van coordinats amb los horaris de RENFE, per la qual cosa resulta molt complicat agafar el tren dignament si no és amb transport privat: l’usuari o usuària pot arribar, en el pitjor dels casos, a haver d’esperar-se fins a 70 min. a l’estació, ja que l’autobús següent arriba 10 min. després que marxe el tren.
Alguns exemples d’esta (des)coordinació són el tren que surt a les 6:26 de l’Aldea cap a Barcelona, que no té enllaç amb autocar des d’Amposta perquè el primer bus arriba a les 7; el tren que arriba de Barcelona i Tarragona a les 18:35 (un dels més utilitzats pels prop de 500 jóvens estudiants ampostins que viuen fora entre setmana), amb 40 min. d’espera gratuïta; o l’últim tren cap a Barcelona en horari entre setmana, que surt a les 19:50 i “invita” la persona que viatja en autobús des d’Amposta a estar-se 50 min. observant la preciosa arquitectura dels edificis de l’estació i establint valuosos vincles afectius amb el personal de l’estació i altres viatgers.
Segons José Maria Chavarria, representant de la HIFE entrevistat telefònicament, els horaris depenen en bona part de la Generalitat de Catalunya, i el nombre de gent que va d’Amposta a l’Aldea és molt inferior al que va d’Amposta a Tortosa, per la qual cosa han de prioritzar la quadratura d’horaris d’esta última ruta. Respecte el fet que els autobusos no paren a l’estació, sinó que obliguen els viatgers a baixar a la parada situada al mig de la N-235, l’explicació del Sr. Chavarria ha estat que això és degut a la dificultat que tenen els autobusos actuals per maniobrar a l’estació. Fa uns anys, quan el vehicle era un minibus (similar a l’utilitzat en el transport interurbà de Tortosa), sí que s’aturava a l’estació, facilitant considerablement el viatge a persones grans o estudiants amb maletes que avui dia una vegada han baixat del bus han de caminar mig quilòmetre costa amunt fins arribar a l’estació.
Des de l’escuranda invitem als ampostins i ampostines amants dels reptes a intentar fer quadrar els horaris de la HIFE i la RENFE sense perdre els nervis, i aprofitem per agrair a la Generalitat de Catalunya i als empresaris de les dos companyies la seua voluntat de popularitzar l’ús del transport públic a les Terres de l’Ebre.
Redacció. El govern estatal va aprovar la concessió, mitjançant els Fons d’Ocupació Municipal, d’un seguit de fons per a incentivar la creació de treball. A Amposta se’ns van concedir 3’5 milions d’euros, però com ha passat en la majoria de municipis els 60-70% d’estos fons han anat a parar a les butxaques dels empresaris que han concursat.
No s’ha creat ni treball estable i, ni de bon tros, unes condicions dignes de treball. Altrament cal destacar que els immensos cartells que anuncien este Plan-E costen vora els 1.500 euros així com la seua col·locació està pel voltant dels 500 euros. Només cal entrar al web d’este Plan-E per veure clarament el malbarament de diners i la propaganda partidista que es desprén d’esta campanya. Són ja moltes les veus que denuncien que este Plan-E no es tracta d’altra cosa que una campanya de promoció del govern de l’estat, tanmateix, des dels governs municipals.
Vinyeta cedida per Fernando Sala Soler, autor de "Xàbia en Vinyetes" (http://xabiaenvinyetes.blogspot.com)
Núria Pinyas Font. No sabem ben bé amb quin adjectiu descriure l’estació d’autobusos d’Amposta, tal vegada amb insuficient? Potser som massa generosos i li hauríem d’aplicar un inexistent.
La qüestió és que la nostra localitat no disposa d’una estació adaptada a les necessitats que té una capital de comarca: no consta d’un edifici habilitat per refugiar els usuaris de les inclemències meteoro-lògiques, ni d’una taquilla on poder comprar els bitllets i consultar horaris, i encara menys d’una bona situació dins el municipi.
L’estació de davant la Lira que, tal com podem recordar, es va reformar fa pocs anys i no va ser dissenyada per cobrir les necessitats. No té un edifici tancat (al cap d’un temps van construir un tancat de vidre per sortir del pas), tan sols hi ha el cobert, i els banquets són realment incòmodes. No podem negar que té, més o menys, una bona situació dins del poble, però amb els canvis de direccions i l’eixamplament de voreres, els autobusos ho tenien molt complicat per accedir-hi.
Molts més inconvenients té la parada situada –temporalment? – al costat de l’oficina de turisme. Consta d’un calaixó amb un banquet, que també va ser col·locat després d’assignar l’estació a aquell lloc.
Fa un temps, com a mínim, hi havia en funcionament les parada de l’avinguda de Catalunya i de la Ràpita que queden a l’alçada de la gasolinera; punts molt útils per qui es dirigís o provingués d’aquesta zona.
Per tant, demanem que, ja que no tenim estació de trens ni bones connexions amb aquesta, puguem gaudir d’una bona parada d’autobusos.
Pepo Gil. Les condicons que marquen l’agricultura ecològica són: el respecte al medi ambient , el respecte a la salut dels pagesos que conreen les terres i l’obtenció dels productes sense cap classe de residus químics. Els pagesos que practiquen este tipus d’agricultura estan sotmesos a un reglament de normativa europea que controla, en el cas del nostre país, el CCPE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) que depen del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya , que és qui certifica el producte final. La majoria d’estos pagesos pertanyen a la Cooperativa HORTEC SCCL, amb seu a Mercabarna. Els socis són de tot Catalunya i nord del País Valencià.
La diferència d’este tipus d’agricultura ecològica amb l’agricultura química, és que esta darrera contamina el medi ambient i la salut dels pagesos. A més amb l’agricultura química es creen uns productes amb residus tòxics i es provoca la desertització i desfertilització dels conreus, així com es produeix sotmetiment dels pagesos a les multinacionals que controlen la producció i la distribució.
És, per tant, innegable els beneficis que comporta l’agricultura ecològica. Entre altres, la conservació del medi ambient i el benefici econòmic que suposa la distribució dels seus productes en règim de cooperativa.
Durant temps s’ha tingut tancat el Pont Penjant. El motiu ha estat unes obres de remodelació per tal de reforçar l’estructura d’este important accés a la ciutat. Una vegada obert, però, no s’ha tingut en compte un factor molt important per als vianants que caminen pels seus amples passadissos: les trapes utilitzades pels tècnics a l’hora de treballar la part inferior de la infraestructura (il·luminació o qualsevol reparació puntual).Estes quatre trapes situades a cada extrem del Pont Penjant, es poden obrir amb facilitat i es pot baixar a una plataforma mòbil. La solució, posar un simple cadenat per a que només els tècnics hi tinguen accés, depèn del Ministeri de Foment. Però mentrestant el perill, evitable amb una simple operació, seguix al descobert.
El passat dissabte 26 de setembre al matí vam poder gaudir del pas per l’Avinguda de la Ràpita d’una àmplia representació del parc motor de les forces de seguretat que actuen al nostre municipi: cotxes i motos de la Policia Nacional, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Forestals, Ambulàncies, etc.
Tan completa era la desfilada que fins i tot vam poder veure-hi un cotxe de la policia “secreta”, amb la seva sirena intermitent enganxada al sostre, la seva matrícula ben visible per a qui la volgués anotar i dins un agent amb un gran somriure fent sonar alegrement el clàxon.
Jubilats i gent gran, principals perjudicats d’una mètode cobrament d’aigua poc ajustat a la realitat.
L'humor és bo per al cor
José Juan Ferré Fornos. El sistema de cobrament d’aigua que fa servir Sorea, l’empresa contractada per l’Ajuntament d’Amposta per gestionar el servei d’aigua potable, provoca un augment injustificat en la factura final dels usuaris.
Este sistema es caracteritza per funcionar a base de trams: el preu del metre cúbic d’aigua augmenta proporcionalment a la quantitat d’aigua gastada. L’errada es dóna per la poca regularitat de les revisions efectuades per Sorea a les cases dels seus clients. De fet, i segons han explicat a L’escuranda persones afectades, pot arribar a passar fins i tot més d’un any entre un cobrament i el següent. El resultat final és que les persones abonades a este servei paguen una quantitat mínima, pràcticament fixa, cada mes fins que un dia els arriba una factura altíssima que correspon a un consum -i per tant, un preu- molt més elevat del que realment gasten mensualment. Treballadors de Sorea han declarat al Consell de Redacció de L’escuranda que això passa perquè “els abonats no estan a casa quan passem a fer la revisió” i que és responsabilitat dels clients “retornar degudament complimentada la targeta que deixem a casa”.
Des de L’escuranda creiem que la solució a esta problemàtica passa per tornar a municipalitzar el servei d’aigües, fent que la responsabilitat d’esta gestió recaigue sobre la regidoria corresponent; i nomenar una comissió de control de proximitat formada per usuaris i usuàries escollits de manera democràtica a cada barri d’Amposta.
Els habitants d’Amposta paguen més aigua de la que realment gasten.
escuranda.wordpress.com 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.